Comprendre l’impacte climàtic de l’activitat ramadera: per què parlem de petjada de carboni?

La gestió del territori de muntanya requereix conèixer no només les dinàmiques ecològiques i productives, sinó també els impactes ambientals associats a les activitats que s’hi desenvolupen. En projectes com Ovihuec.dat, que impulsa la silvopastura amb petits remugants a la Vall d’Aran com a eina de gestió forestal i desenvolupament rural, és essencial disposar d’eines que permetin analitzar aquests impactes amb una mirada integral. Una d’aquestes eines és la petjada de carboni.

La terra rep energia del sol i n’emet una part en forma de radiació tèrmica. Una fracció d’aquesta radiació queda atrapada a l’atmosfera pels anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), que dificulten que la calor s’escapi cap a l’espai. Aquest fenomen natural manté el planeta habitable, però la seva intensificació a causa de les activitats humanes és responsable de l’actual increment de la temperatura global.

Per quantificar aquest impacte, la comunitat científica utilitza el model de caracterització desenvolupat per l’IPCC. Aquest model pren el diòxid de carboni (CO₂) com a gas de referència i expressa el potencial d’escalfament global (GWP) de la resta de gasos en equivalents de CO₂. Aquesta equivalència permet comparar de manera coherent la contribució relativa de cada gas a l’escalfament del planeta.
La petjada de carboni integra totes les emissions de GEH generades directament o indirectament per una activitat, producte, servei o organització. Mitjançant l’ús dels equivalents de CO₂, aquest indicador permet expressar l’impacte climàtic en una única unitat i facilita la identificació de les principals fonts d’emissió. És una eina clau per orientar estratègies de reducció i avançar cap a sistemes més sostenibles.