L’ovella aranesa: una raça en autòctona en recuperació

Origen de la raça

La raça d’ovella que predomina a la Vall d’Aran és l’aranesa, considerada autòctona i protegida oficialment per trobar-se en perill d’extinció. La regressió de la ramaderia al territori, clarament accelerada per l’entrada del turisme, ha comportat també una disminució significativa del cens d’aquesta raça.
Tot i que el seu origen exacte és incert, no va ser descrita formalment fins al 1979 per Sánchez-Belda. Es creu que sorgeix del creuament entre la raça autòctona de la Vall d’Aran, estretament emparentada amb la Tarasconesa, i la raça merina, introduïda per ramats transhumants que han travessat el territori durant segles. De fet, hi ha constància documental de la seva presència des del segle XV.

Característiques morfològiques

L’ovella aranesa és de mida mitjana a gran, amb una morfologia robusta, cap fort i extremitats llargues. Tot i que hi ha un marcat dimorfisme sexual pel que fa a constitució i la mida, ambdós sexes presenten banyes molt desenvolupades, arquejades cap enrere i enroscades en forma d’espiral. La capa sol ser monocolor i blanca, tot i que també es poden trobar altres varietats de colors: negres, beretes, mascardes, capirroges i oelhinera.

La seva constitució física fa que aquesta raça estigui perfectament adaptada a les condicions climàtiques adverses de la regió, fet que la converteix en excel·lent aprofitadora de les pastures d’alta muntanya.

Protecció i conservació

Històricament, la raça aranesa ha rebut poca atenció; de fet, no apareix en la majoria dels catàlegs fins el 1997, quan s’incorpora al Catàleg oficial com a raça autòctona de protecció especial. El 2004, ACORA (Associació de Criadors d’Oví de la Raça Aranesa) inicia treballs de conservació, gestió i promoció de la raça. Des de llavors, la tendència poblacional ha estat positiva, tant pel que fa al nombre d’efectius com de ramaderies associades. Actualment, el cens poblacional ronda els 4.500 exemplars, que es troben principalment a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà. A més a més, durant aquest període, també s’ha aconseguit una millora notable de la qualitat i puresa de les ramaderies on s’ha posat en valor la qualitat de la seva carn.

La raça aranesa al projecte Ovihuec.dat

El ramat del projecte Ovihuec.dat compta amb dues races d’ovella diferents: l’aranesa i la ripollesa. L’objectiu de tenir dues races és poder establir comparatives directes sobre la capacitat d’adaptació a les pastures d’alta muntanya. És per això, que l’equip de Remugants d’IRTA ha pesat les ovelles abans i després de l’estada a l’agrupament estival de Vilamòs, mesurant tant el pes viu com la condició corporal dels animals. També ha fet un seguiment de l’estat fisiològic, especialment dels parts, per assegurar que la gestació o altres factors no condicionin els resultats.

Així doncs, l’estudi permetrà determinar si realment les races autòctones són més eficients en el seu territori que d’altres de més comercials i oferirà una base sòlida per orientar futures decisions de gestió ramadera. Aquest tipus de comparatives serveixen per identificar els punts forts d’una i altre genètica i els seus punts febles. El forts serveixen per promocionar-ne l’ús allí on hi són autòctones i els febles per orientar potencials programes de millora genètica tot mirant cap al futur.