L’agricultura regenerativa i la ramaderia extensiva són peces clau per aturar el canvi climàtic
Vivim en un moment crític per al nostre planeta. Els incendis, les sequeres extremes, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic ens recorden cada dia que cal actuar urgentment. No obstant això, hi ha un recurs que sovint passa desapercebut i que ens pot oferir solucions reals: el sòl.
El sòl és molt més que una simple capa de terra on creixen les plantes. Es tracta d’un recurs natural vital, no renovable a escala humana, que és ecosistema essencial per sustentar la vida del planeta. S’hi produeixen els aliments, s’hi emmagatzema l’aigua, s’hi regulen els nutrients i s’hi filtren els contaminants. Però, avui, volem destacar una de les seves funcions més importants: el sòl actua com un embornal de gasos d’efecte hivernacle, fet que el converteix en un element clau en la lluita contra el canvi climàtic.
El sòl, recurs clau contra el canvi climàtic
El sòl és una barreja de matèria mineral, matèria orgànica, aigua i aire que el fa un hàbitat indispensable per a les plantes. A través de les seves arrels, les plantes absorbeixen l’aigua i els nutrients essencials – com el nitrogen, el fòsfor i el potassi – necessaris per al seu creixement i per al manteniment de processos fisiològics. La fotosíntesi és el principal procés per a la captació de carboni atmosfèric. Les plantes absorbeixen aquest carboni a través de les fulles i, gràcies a la llum solar, el transformen en compostos orgànics – principalment glúcids – que els utilitzaran per créixer. Així doncs, el carboni que estava present a l’atmosfera, quedarà retingut en forma de biomassa vegetal.
Ara bé, com s’incorpora el carboni al sòl? Quan les plantes es moren o perden les fulles, aquesta matèria orgànica cau al sòl. Els microorganismes descomponedors, com els fongs i bacteris, la degraden i la transformen en compostos orgànics més estables com és l’humus; una forma de carboni orgànic del sòl molt estable i persistent.
Així doncs, un sòl ben conservat, que manté poblacions sanes i actives de microorganismes, és capaç de descompondre eficientment la matèria orgànica i formar humus, cosa que permet que el sòl actuï com un embornal de gasos d’efecte hivernacle.
Quan el sòl es degrada, el planeta es desestabilitza
La història ens ofereix exemples clars dels riscos de degradar el sòl. Als anys 30, als Estats Units, es van destruir 81 milions d’hectàrees a causa de l’agricultura intensiva i la llaurada constant. Aquestes pràctiques, juntament amb una sequera, van deixar la terra sense vida microbiana i el va fer vulnerable a l’erosió creant un període de fortes tempestes de pols anomenada el Dus Bowl o la conca de pols.
La història és important per aprendre dels nostres errors, però avui dia, l’agricultura intensiva continua afectat la salut dels sòls. L’ús de llaurada profunda i de fertilitzants químics i pesticides perjudiquen les comunitats de microorganismes i, per tant, redueixen l’eficiència del sòl com a embornal de carboni.
Però parlem de xifres. Quin percentatge de sòls es troben en procés de degradació? Doncs segons l’ONU, dos terços de la terra del planeta estan en perill i podrien perdre la seva productivitat. Un sòl nu i desertificat no només suposa una pèrdua de biodiversitat i productivitat, sinó que també altera els microclimes locals: fa més calor al migdia, més fred a la nit i hi ha menys humitat. Aquest desequilibri provoca menys pluges, menor capacitat de retenció d’aigua i, en última instància, desertificació, és a dir, es converteix en un desert.
L’agricultura regenerativa i la ramaderia extensiva: peces claus en la conservació dels sòls
La bona notícia és que sabem com revertir aquesta situació: mitjançant l’agricultura regenerativa i la ramaderia extensiva. Aquestes pràctiques parteixen d’una idea senzilla: treballar amb la natura i no en contra d’ella.
L’agricultura regenerativa busca mantenir el sòl cobert de vegetació durant tot l’any per protegir-lo de l’erosió i conservar viva la seva estructura. Les arrels de les plantes formen una xarxa subterrània que fixa el sòl, millora la infiltració de l’aigua i crea espais porosos on viuen els microorganismes. De la mateixa manera, l’agricultura regenerativa evita els monocultius, és a dir, no conrear sempre el mateix, sinó tenir gran varietat de conreus per tal de fomentar una major biodiversitat. A més a més, la ramaderia extensiva també forma part de l’equació: el bestiar pastura pels cultius mitjançant pasturatge rotatiu per tal que, amb els seus fems, hi hagi l’aportació de nutrients orgànics necessaris per alimentar el sòl, les plantes i les poblacions microbianes.
Així doncs, quan la terra és gestionada correctament, el sòl no es degrada, conserva la seva estructura i pot exercir la seva funció més important: sostenir la vida del planeta mentre ens ajuda a aturar el canvi climàtic.
