Protocols de benestar animal en les ramaderies del Pirineu
El Pirineu ens ofereix paisatges espectaculars i una gran diversitat d’ecosistemes. No obstant això, no tot és tan maco com sembla. Les condicions que ens ofereixen aquestes muntanyes són extremes per a la vida. La seva altitud, que en alguns casos supera els 3.000 metres, fa que les temperatures siguin molt baixes a l’hivern i que hi hagi dies amb forts vents i nevades. En canvi, durant els mesos d’estiu, les temperatures se suavitzen, es desfà la neu i apareixen els primers brots tendres i les primeres tempestes d’estiu, aquestes sovint intenses pel que fa a la precipitació i a l’activitat elèctrica.
La ramaderia a les muntanyes: un sistema extensiu i transhumant.
La ramaderia d’aquest territori es caracteritza per ser extensiva o semi extensiva, el que significa que els animals pasturen lliurement en grans extensions de terreny. No obstant això, hi ha ramaderies que opten per estabular durant els mesos d’hivern aquells animals més delicats, com els vedells acabats de néixer. En aquests sistemes, els ramats practiquen la transhumància altitudinal, que significa que fan desplaçaments estacionals per adaptar-se a les condicions climàtiques i de pastura. Així doncs, durant els mesos d’hivern, els ramats es concentren als fons de valls. Se situen en els prats propers als pobles on, degut a la manca d’herba fresca, se’ls dona el farratge que s’ha collit durant els mesos d’estiu.
A mesura que el bon temps arriba, els animals comencen a pasturar els prats més propers a les poblacions i, a poc a poc, es desplacen cap a les zones més altes de les muntanyes per aprofitar les pastures alpines que ofereix el territori. Aquesta pràctica és coneguda com a transhumància altitudinal perquè, en lloc de recórrer llargues distàncies horitzontals, els animals pugen un desnivell considerable per arribar a aquestes zones més elevades.
Tot i això, els animals que pastures a les altes muntanyes no només han de fer front a les condicions climàtiques adverses, sinó també a la presència de depredadors com l’os bru, que també habita aquesta zona.
Aquestes condicions especials de la ramaderia al Pirineu fan que el benestar dels animals sigui una qüestió fonamental pel Programa de benestar animal de l’IRTA i per IRTA Pirineu. Per aquest motiu, s’està treballant per analitzar-ne i millorar-ne les condicions.
La tasca del ramader i les dificultats en pastures alpines.
L’entorn muntanyós del territori fa que la localització dels animals durant l’estiu pugui ser una tasca entravessada. Les pastures més elevades poden trobar-se a hores de distància de la vall, i les rutes són sovint complicades o perilloses en cas de mal temps. Durant els mesos d’estiu, els ramaders s’enfilen muntanya amunt per localitzar el seu bestiar i assegurar-se del bon estat de salut de tots els exemplars. No obstant això, les llargues distàncies i les altres tasques del sector, com la recol·lecció del farratge per l’hivern, fan que la seva vigilància no sigui tan freqüent com els agradaria.
La figura del ramader és indispensable pel benestar dels animals, ja que no només vetlla per la seva seguretat, sinó que té un paper fonamental a l’hora de detectar qualsevol senyal de malaltia o estrès. Per aquest motiu, l’ús de collars de geolocalització ha facilitat molt la tasca de localització dels ramats a alta muntanya, millorant així la detecció d’anomalies i, per tant, afavorint el benestar dels animals.
Smartwelgraz realitza protocols de benestar animal: una anàlisi completa i detallada.
Per estudiar el benestar de les ramaderies al Pirineu, més concretament, a la comarca del Pallars Sobirà, investigadors i tècnics del Programa de Benestar animal, s’han dut a terme protocols específics que permeten avaluar la qualitat de vida dels animals. Aquests protocols no només inclouen l’observació de les condicions físiques, sinó que també dels seus aspectes més socials i comportamentals. S’han aplicat a 11 ramaderies de vaques del Pallars Sobirà amb l’objectiu de fer un seguiment detallat de les condicions en què viuen els animals durant tot l’any.
Els protocols inclouen una sèrie de proves abans i després de l’estiu, que permeten comparar com canvien les condicions dels animals un cop s’han desplaçat a l’alta muntanya. A través de l’observació directa, es mesuren diversos aspectes del benestar, com el seu estat físic (mucositat, ferides, lesions, pes…), les seves interaccions socials (com es relacionen els animals entre si) i, fins i tot, el seu comportament per detectar signes d’estrès o malestar.
L’objectiu de tot això és obtenir una visió completa de com l’ambient de muntanya pot influir en el benestar dels animals i identificar possibles problemes per proposar millores. D’aquesta manera, es vol fomentar aquelles pràctiques o recursos que permetin que els animals es trobin en les millors condicions possibles.
