Els ramaders i pastors gairebé sempre els veurem acompanyats del seu fidel amic: el gos de conducció o, com es coneix aquí a Catalunya, el gos d’atura. Aquests són un tipus de gossos amb una genètica excel·lent per a treballar i ajudar en el maneig dels animals. La seva agilitat i intel·ligència fa que siguin un element indispensable a l’hora de guiar i controlar el ramat durant els desplaçaments a muntanya.
Algunes races que podem trobar a la península són:
Gos d’Atura Català
Pastor dels Pirineus
Border Collie
Can de Chira
D’altra banda, també és comú trobar-se altres gossos de races més grans acompanyant el ramat. Aquests s’anomenen gossos de protecció i la seva principal funció és, tal com diu el seu nom, protegir el ramat de possibles depredadors.
Algunes races que podem trobar a la península són:
Muntanya dels Pirineus
Mastí dels Pirineus
Mastí Espanyol
La seva presència no passa desapercebuda, ja que són gossos que arriben a fer seixanta centímetres a la creu i a pesar més de quaranta quilos. De fet, s’ha pogut observar que els exemplars més grans i corpulents són més valents i, per tant, defensaran millor el ramat que els de menor mida. De la mateixa manera, el seu caràcter també és un tret indispensable. Aquests gossos han de parar atenció al ramat, han de tenir una actitud passiva per tal que les ovelles o cabres hi confiïn i han de ser uns bons protectors.
Però, com s’aconsegueix tot això? No tan sols és qüestió de genètica sinó que, gran part de l’èxit, és gràcies a l’educació i socialització que tenen els cadells en el primer any de vida. Els cadells no es poden incorporar amb el ramat fins passades les vuit setmanes de vida. En aquesta fase primerenca, és de vital importància que visquin amb la seva mare, que és qui els educarà a base de grunyits, expressions facials o petites mossegades. Un cop passat aquest període, cada cadell ja es pot introduir en un petit recinte amb unes quantes ovelles o cabres del ramat. A partir d’aquí, començaran a conviure i el pastor anirà supervisant l’adaptació tant del gos com de les ovelles.
La presència del pastor és indispensable per a la correcta socialització amb humans. Tot i que el principal lligam l’ha de fer amb les ovelles o cabres, la presència humana permet que el gos s’acostumi i que no detecti les persones com a possibles amenaces. Per tant, aquí el pastor té la important tasca de crear un vincle amb l’animal, felicitar-lo quan es comporti correctament i prestar-li atenció per motivar-lo a continuar fent les coses bé.
La manera com es cria i s’educa un gos de protecció influeix molt en el seu futur caràcter. En un estudi fet sobre gossos de protecció es va observar que aquells que havien estat criats tan sols en contacte amb ovelles o cabres tenien més probabilitats de presentar agressivitat cap a les persones que aquells que havien estat criats i socialitzats tant amb animals com amb humans. Mentre que els primers presentaven agressivitat ofensiva i defensiva, el segon grup tan sols mostrava agressivitat defensiva. Així doncs, encara que els gossos hagin passat per un bon procés d’educació i ensinistrament, davant la presència d’una possible amenaça, sortiran a defensar el seu ramat.
Quan anem d’excursió i ens apropem massa a un ramat d’ovelles, el més probable és que el gos de protecció s’aproximi bordant amb l’objectiu d’allunyar-nos del seu ramat. Encara que aquest hagi tingut una bona educació i hagi estat socialitzat amb humans, no ens coneix i, per tant, no voldrà que ens acostem a les ovelles. En aquest moment, si nosaltres actuem correctament i ens allunyem tranquil·lament del ramat, interpretarà que no som un perill i ens deixarà tranquils. En canvi, els crits, les amenaces amb el pal de caminar i els moviments bruscos (com començar a córrer) són comportaments que el gos detectarà com a estranys i només aconseguirem posar-lo més nerviós.
En el següent enllaç trobaràs tota la informació necessària per conèixer com ens hem de comportar quan ens trobem un ramat. Així evitarem possibles conflictes amb el ramat i els gossos de protecció.
© Rumiant 2024